TAULA RODONA SOBRE FISCALITAT EN L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA
Avui s’ha celebrat al Museu Colet una sessió de treball amb el format de taula rodona sobre la fiscalitat en l’esport i l’activitat física. La jornada ha estat organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i ADECAFF. August Tarragó, president d’ADECAFF, ha inaugurat la sessió agraint als ponents la seva participació i, especialment, a Carles Murillo, la seva implicació i generositat.
Els ponents, tots experts en diverses matèries relacionades amb l’esport i concretament amb la fiscalitat, han introduït el context, han exposat la situació actual i han aportat la seva opinió personal, així com solucions i opcions de millora.
Carles Murillo, director del Màster en Gestió Esportiva de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de la Comissió d’Economia i Finances de l’Esport del CEC, ha moderat el debat amb rigor i consistència, posant de manera constructiva sobre la taula els aspectes controvertits per aconseguir contribucions positives i esperançadores per al sector.
Els tres ponents destaquen en el seu camp professional. Alberto Garcia, gerent de la patronal FNEID, ha explicat la seva àmplia experiència en la negociació política i els diferents escenaris en els quals ha hagut de treballar i amb els quals es troba a diari. Ha destacat que la situació fiscal de l’activitat física, sent un element bàsic per a la salut de la societat, depèn finalment d’un acte de voluntat política. El que el govern ha valorat que deixaria de recaptar, si reduís el tipus impositiu de l’IVA, són només 90 milions d’euros. “No es tracta d’un tema tècnic de modificació d’un impost, ni d’un tema econòmic, es tracta de voluntat política”, ha afirmat Alberto Garcia.
Garcia ha exposat que, a Alemanya, el govern incentiva fiscalment les empreses que afavoreixen que el seu personal faci activitat física. No obstant això, segons la seva experiència en les diverses converses amb càrrecs polítics i alts càrrecs de direcció, a Espanya no hi ha una política conjunta i coherent, els Ministeris funcionen com a vasos independents i el de Hisenda no té en compte que afavorir l’activitat física representi un estalvi per al Ministeri de Salut.
Explica la situació paradoxal que representa que, fiscalment, des d’un punt de vista impositiu, es promogui amb un IVA reduït anar a una discoteca o sala de festes i es penalitzi anar a un gimnàs, jugar un partit de pàdel o un curs de natació amb un IVA del 21%. Quin missatge estem enviant als joves? Què vol incentivar el Govern?
D’altra banda, Jaume Vilà, secretari de la Comissió d’Economia i Finances de l’esport del CEC, exposa que la legislació en la seva globalitat transmet la idea que l’esport i l’activitat física són activitats a fomentar, de fet, subratlla que ho són per imperatiu legal i posa l’exemple de l’article 2.1 de la Llei General tributària i l’article 43.3 de la Constitució. Considera que la fiscalitat és un element de política, si un govern, si un estat, vol desincentivar determinades actituds o accions, utilitza els impostos per penalitzar-les, a sensu contrari, si vol fomentar la pràctica d’altres, ha de fer política per incentivar-les, i la política fiscal és una eina per a això. Afirma que “les polítiques fiscals han de servir per ajudar a determinats sectors. L’esport i l’activitat física ha de tenir un IVA reduït, per concepte, la llei estableix que s’ha d’incentivar la seva pràctica“.
Per la seva banda, Òscar Navarro, Director associat del Màster en Economia de la salut i farmacoconomia de la UPF-BSM, ha deixat clar en la seva intervenció que l’IVA és un impost que no grava la renda, sinó el consum. Assegura que no interessa que la ciutadania deixi de consumir i s’hauria de ser conscient d’això. Com que és un impost que grava el consum, en proporció, acaben pagant més persones amb rendes més baixes. L’IVA “crea una il·lusió fiscal, la persona consumidora no té consciència de l’impost que paga en l’import del producte”, afirma Navarro.
També explica que Espanya és el setè país amb l’IVA més alt a l’esport i l’activitat física d’Europa. Continua dient que quan el govern considera que alguna cosa és perjudicial, utilitza la política fiscal per penalitzar-ne el consum, com ho ha fet amb les begudes ensucrades. Utilitza aquest exemple per explicar que “la política fiscal serveix per enviar missatges a la població, quin missatge es vol transmetre?” Continua dient que hi ha similituds entre l’augment d’impostos a les begudes ensucrades i la possible reducció en els de l’activitat física. Així, en ambdues situacions hi ha una externalitat negativa, el consum excessiu de begudes ensucrades té un impacte en l’augment de la despesa pública en salut; de la mateixa manera, la manca d’activitat física a la població té el mateix efecte negatiu.
D’altra banda, explica que en ambdues situacions, la ciutadania, el propi individu, desconeix els efectes nocius de les seves accions, desconeix que beure en excés begudes ensucrades és dolent per a la seva salut i que no practicar activitat física és dolent per a la seva salut. Aquests dos conceptes d’externalitat i internalitat justifiquen la intervenció de l’estat en el tipus impositiu.
Carles Murillo introdueix, per acabar el debat, la qüestió de què passaria si l’IVA de l’activitat física i l’esport es reduís. Els tres ponents coincideixen que seria impossible que hi hagués un control sobre el que faria el sector i que, independentment de l’efecte que tindria en el preu final, per concepte, un servei vinculat a la millora de la salut de les persones no pot estar al 21%. Aquesta restitució a un IVA reduït hauria de repercutir en una ajuda necessària al sector econòmic que ha passat una situació molt difícil durant la pandèmia i ha vist incrementats de manera excepcional els costos energètics, i no els ha repercutit en el preu del servei, com no ho va fer quan el tipus va augmentar l’any 2012, que va passar d’un 8% a un 21% (13% d’increment).
Consideren que el preu del gimnàs no és, avui en dia, un element que la població tingui en compte per no anar-hi, el principal motiu que apareix a les diverses enquestes és que la gent no va al gimnàs per falta de temps.
Coincideixen en la importància dels missatges que es llancen a la població i, tenint en compte que el 45% de la ciutadania europea no practica res d’esport ni activitat física, que l’OMS recomana una mitjana de 150 minuts d’exercici moderat a la setmana i que afirma que aquests 150 minuts evitarien 10.000 morts prematures a l’any, el govern hauria de llançar un clar missatge a la població perquè faci esport i activitat física i això pot fer-ho a través de diverses mesures aplicades conjuntament, com deduccions a l’impost de la renda i a l’impost de societats.
Cal tenir en compte que la pràctica de l’esport i l’activitat física té un retorn de 1,7 euros per cada euro gastat. Aquesta xifra potser no sigui la més adequada per publicar. Hi ha molts estudis d’aquest tipus que calculen un retorn més alt i el mateix president del CSD ha manifestat en diverses ocasions que són 15 euros de retorn per cada euro invertit (una xifra que potser no sigui realista), però jo evitaria publicar una xifra tan baixa de retorn.
Es conclou que, quan es planteja al govern la reducció de l’IVA, aquest es preocupa que això representi un enriquiment per a les empreses, sense tenir en compte que quan el 2012 van augmentar el tipus, aquest augment no es va traslladar als clients, sinó que va repercutir directament en el compte de resultats de les empreses, i el mateix ha passat ara amb l’augment del cost de l’energia, que no s’ha repercutit en la seva totalitat.
El sector té altres reptes i l’IVA no és una solució a llarg termini, però és una ajuda que serviria per fer front a les condicions del mercat laboral, un altre eix vertebral del mandat de l’ADECAFF.
Els serveis esportius són molt econòmics en comparació amb altres activitats. La quota mensual d’un gimnàs permet l’ús de les instal·lacions més de 12 hores al dia, ateses per personal especialitzat, durant 363 dies a l’any. A més de ser un espai de cura personal i millora de la qualitat de vida.
El més important, conclouen tots, és que la política sigui coherent i enviï els mateixos missatges sempre, tant quan es legisla, com quan es dissenyen els impostos i es transmet tot això a la població.
El Director del Consell Català de l’Esport, el Sr. Aleix Villatoro, va tancar l’acte apostant pel suport a l’esport i l’activitat física des del govern de Catalunya i agraint el debat en què s’incorpora el concepte d’esport, no només l’esport d’elit, sinó també el que permet a la ciutadania cuidar de la seva salut cada dia, l’activitat física, liderada pel sector econòmic esportiu que ha de veure recompensats els seus esforços. Per això, s’ha compromès a treballar, tot i que la política fiscal en general sigui competència estatal, en el seu àmbit d’actuació, la Generalitat de Catalunya tindrà en compte les necessitats i la coherència del discurs polític que el sector ha reclama.
Barcelona, 27 d’octubre de 2023
Leave a Comments